Feeds:
Entrades
Comentaris

Sembrar

 

“La semilla del talento crece con la formación y da frutos con la constancia.”
Amparo Díaz Llairó

 

Si el vostre temps a l’atur s’allarga, potser haureu observat que els vostres ànims fluctuen segons el dia, les esperances i mil altres paràmetres/excuses que volguem trobar-hi. Davant el desànim i sobretot en aquells dies en què ho engegaries tot a rodar procuro recordar i fer cas d’una frase que vaig llegir per primera vegada al blog de @Yoriento (el gran Alfonso Alcántara) i que posteriorment l’he vist en twitts i escoltada en conferències:

 

Te sientas como te sientas, haz lo que debes.

Procuro fer el què crec que he de fer independement del ànims del dia. De manera que les coses poden anar com vagin, però jo tinc la consciència de seguir aportant, sembrant dia a dia, com el sembrador que espera pacient que les llavors germinin i donin fruits…

 

El sembrador - Vincent Van Gogh

El sembrador - Vincent Van Gogh

 

 

Una persona que ha perdut la feina

No ha perdut la seva qualitat com a ésser humà,

No ha perdut els seus recursos,

No ha perdut tota la bellesa i sabiduria que hi ha en el seu interior

Per tant, no pot pensar que perdre la feina és perdre’s a si mateix,

ha perdut una cosa,

No ha perdut qui és en realitat.

Dr. Mario Alonso Puig

Extret del Llibre: ‘Reiventarse. Tu segunda oportunidad

Per molts ànims que un tingui, en una situació d’atur sempre passes per dies on sembla que tot ho veus especialment negre, en sóc conscient i ho he experimentat en pròpia pell.

Sovint les estadístiques i previsions de creació de llocs de treball no ajuden massa a l’optimisme. Per tot això, cal ser conscients de les paraules que encapçalen aquest post, i que el doctor Mario Alonso Puig exposa en el seu llibre ‘Reinventarse. Tu segunda Oportunidad‘. Un llibre que recomano ferventment a tots aquells que es trobin a la recerca de feina, i també per als qui no.

El Dr. Alonso diu perdre la feina NO és perdre’s a si mateix i per tant un no ha de dubtar de que manté les seves capacitats intactes i que és igual de valuós que quan tenia una feina.

Al programa Singulars del Canal 33 van portar ja fa alguns mesos al Dr. Alonso, on va parlar de l’estrés que suposa estar a l’atur, i del risc de caure en un procés depressiu si un no manté l’autoestima al seu lloc.

El Dr. Alonso cita tres aspectes fonamentals per sortir del ‘segrest emocional’ que suposa un estat depressiu:

1.- Compartir destí: Tenir una persona que acompanyi -amb autenticitat- la persona que es troba immersa en un estat depressiu del que creu que no pot sortir.
2.- Fer exercici físic. Per allò d’alliberar oxitocina que fa créixer els hipocamps (indret on es produeix la neurogènesis i on es secreta dopamina).
3.- Riure. Moment en el qual es secreten beta endorfines que també ajuden a “l’alliberament” de l’amígdala.

Per si a algú altre li pot servir, aquí us deixo el vídeo que ha tingut en mi un impacte emocional important per creure que és possible reeixir -altre cop- i sortir amb ànim a reinventar-me, ja sigui en una nova feina o en mil opcions possibles imaginables.

http://www.tv3.cat/videos/2896230

Ànims a tots aquells que estigueu en la mateixa situació!!!

Banda Ampla

 

No m’hauria imaginat mai que aquesta bitàcora seria el vincle que em portaria a anar a explicar l’experiència d’estar a l’atur i tenir una àmplia formació a la televisió.

Fa un parell de setmanes, un correu electrònic em feia saber que al programa de debat Banda Ampla de Televisió de Catalunya (TV3) estaven preparant documentació i convidats per abordar un tema de molta actualitat donat el moment de crisi actual. Es plantejaven parlar sobre la relació entre formació i atur, i al ‘topar’ amb aquest blog creien que els podia interessar el meu testimoni.

Diverses trucades després aparaulariem la meva presència al programa que tindria lloc -com sempre en directe- el dimecres 27 d’octubre i que giraria entorn a la pregunta: ‘La formació comporta un millor futur laboral?’

El programa d’una hora i mitja va agrupar diversitat d’estats, professions, formacions i -com no- opinions. Va ser interessant escoltar, opinar i compartir experiències vitals. No obstant, remarcar les aportacions fetes durant el programa per la Dra. Imma Tubella, rectora de la UOC; i pel   Sr. Oriol Homs, sociòleg. Les seves opinions reconduiren el debat aportant xifres i vessants interessants que sovint marcaren la diferència.

També vull aprofitar aquest mateix espai que ens va ‘contactar’ per agraïr a tot l’equip del Banda Ampla, l’exquisitesa amb la que tracten als convidats, i el fet de portar a la pantalla cada setmana, un debat social d’actualitat i sobretot de qualitat. Demostrant que encara es fa televisió de nivell en ‘prime time‘. Gràcies també per l’oportunitat d’arribar a milers de persones en un instant (!)

Els que ens dediquem a les eines TIC i emprem internet ens meravellem del potencial d’aquests mitjans, de tot el què ofereixen i de l’índex de penetració que estan prenent en la societat. No obstant, he quedat impressionada per l’impacte que tenen encara els mass media ‘tradicionals’, un mitjà com la televisió…

He rebut una quantitat increïble de trucades, sms’s, mails, comentaris a facebook, twitter, blogs etc. de gent que coneixent-me o no personalment, m’havien vist al programa. He tingut la sensació que uns minuts a televisió tenen més poder d’arribar a la gent que tots els curriculums que he enviat durant aquest any a l’atur! De moment només han estat missatges de suport, i algun oferiment per fer arribar el cv…espero que també m’acabin oferint una entrevista per a una feina!!!!

Pels que no vàreu poder veure’l, aquí us en deixo l’enllaç al vídeo del programa sencer:

http://www.tv3.cat/videos/3178070

I també el què ells anomenen ‘l’última paraula‘, una frase resum del programa d’alguns dels convidats:

http://www.tv3.cat/videos/3178050

I per acabar un interessant document (en format pdf) amb els resultats dels sondejos realitzats per l’empresa Gesop per al Banda Ampla sobre la formació i l’atur:

http://www.tv3.cat/fitxaplus/bandaampla/pdf/Banda_ampla_41.pdf

 

Avanzar pese a los obstáculos, pese a que el camino se haga cuesta arriba

Avanzar a pesar de los obstáculos, a pesar de que el camino se haga cuesta arriba

Con la aparente perogrullada del título de este post encabeza Joaquín Lorente -del que también hablé anteriormente – el principio 68 de su libro “Piensa es Gratis” que recomiendo encarecidamente.

Lorente, dice que la vida es apacible hasta que intervienen los humanos. Cuando esto ocurre, junto a las alegrías empiezan los desacuerdos, desajustes y desconciertos.

Es comprensible, porque el cerebro es tan complejo y potente que es difícil lograr una simetría perfecta de pensamiento y actitud con otro u otros cerebros. Cuando estos acuerdos se dan, y dependiendo de con quien o quienes se logra la conexión, surge el amor inquebrantable, el equipo imparable o el país imbatible.

Si no hubiera retrocesos, siempre alcanzaríamos todos nuestros propósitos. Pero a pesar de que los zapatos siempre tengan la punta hacia delante, hasta la biografía más exitosa conoce lo que en determinados momentos es retroceder. Estar atentos a la equivocación y al despiste propio y ajeno, a la trampa y el codazo, a la envidia y la desidia, al exceso de ingenuidad y de maldad, a la textura y la coyuntura, son signos de inteligencia que evitan o minimizan el error, ese traspiés omnipresente siempre presto a zancadillear cuanto nos propongamos.

Para avanzar con solvencia, junto a la voluntad para alcanzar, es imprescindible la vigilancia sobre los problemas y las circunstancias que hacen retroceder. Es la doble energía de los triunfadores, aquella que les hace otear y olfatear constantemente el futuro camino mientras controlan los despeñaderos de la ruta, esos descalabros potenciales que más peligrosos son cuando mayor es la velocidad y altura con que se discurre.

De no producirse ese binomio intelectual, la historia nos muestra, en cualquier sector y actividad, páginas rebosantes de éxitos transitorios finiquitados en el foso de los grandes fracasos, porque los coches rápidos son los que necesitan los mejores frenos.

Para avanzar hay que estructurarse para avanzar. Hay que ser conscientes de que se debe dedicar talento, recursos y tiempo a defenderse, pero tratando de que el grueso de nuestra inversión intelectual e instrumental se vuelque en el desarrollo y el progreso.

El error, primero siempre nos tiene que preocupar, inmediatamente después nos tiene que ocupar, pero jamás nos debe deprimir.

El acierto, primero siempre nos debe excitar, inmediatamente después nos tiene que ocupar, pero jamás nos debe relajar.

Vaya dos frases para reflexionar…verdad ¿?

En el bon camí

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

A. Machado

Saber-se en el bon camí

Saber-se en el bon camí

Llegia ahir al web Buscarempleo.es un article de  Senior Manager, una autoritat en la matèria de la recerca de feina, RRHH, gestió i comunicació coorporativa etc.

L’article es titula: “7 razones por las que debes usar la Web 2.0 como herramienta en la búsqueda de empleo”

Segons Senior Manager, les 7 raons serien resumidament:

1.- A través del Web 2.0, pots mostrar que la teva experiència laboral és real

2.- És possible donar una mostra real sobre el teu domini de les tecnologies actuals

3.- No et cal realitzar la majoria de proves psicotècniques

4.-Amb el què facis i publiquis pots mostrar les teves habilitats i coneixements, sense necessitat de fer cap test

5.- Participar en xarxa, és la millor manera de demostrar que saps comunicar-te i que treballes en equip

6.- El Web 2.0 és una finestra a la teva professionalitat i una prova de que t’agrada allò que fas

7.- Els teus continguts, twitts i articles són una mostra de que saps redactar amb propietat

L’article conclou amb una reflexió on emfatitza la importància de la participació en les tecnologies Web 2.0 tant o més com ho podien ser -en temps pretèrits- les referències i recomanacions escrites. I també el fet que per tal de destacar per damunt la resta en un procés de selecció, sigui necessari una acció més profunda, activa i virtual, i això s’assoleix participant de manera més activa i eficient en les eines que ens posen a l’abast les tecnologies web 2.0.

Però no cal “reinventar la roda”, de manera que em deixo de parafrasejar l’article i us poso l’enllaç directe on podreu accedir al text íntegre:

http://www.buscarempleo.es/opinion/7-razones-por-las-que-debes-usar-la-web-2-0-para-encontrar-empleo.html

Sempre esperona que l’opinió d’un expert et confirmi el què sospitaves i et reafirmin en la idea que ets en el BON CAMÍ.

Xarxa de Contactes

Xarxa de Contactes

Contràriament al què es pugui pensar i a tenor del què asseguren els experts la tècnica més eficient en la cerca de feina és el networking. Com a mostra d’alguns articles que defensen aquesta tècnica com la més eficient:

¿Cuál es la mejor técnica de búsqueda de empleo? – Yoriento a Buscar empleo.es

Las redes de contacto como herramienta para conseguir un empleo – Expansión y Empleo.com

10 Consejos para hacer networking en Redes Sociales – A Marqueztelecom.com

Cómo buscar trabajo haciendo networking con Twitter, Facebook y tu Blog – Yoriento

La mejor técnica de búsqueda de empleo – Yoriento

El networking es inevitable. Guía de optimización para el empleo y los emprendedores – Alfonso Alcántara  en Evento Blog España

Cómo hacer contactos en una sala llena de desconocidos – Expansión y Empleo.com

Claves para no perder el control de su red social – Rosaura Alastruey en Expansión y Empleo.com

Segons Rosaura Alastruey, directora de l’empresa ProyectosTIC, especialitzada en networking, el 80% (!¡) de les ofertes laborals que hi ha actualment no es publiquen a cap portal de Cerca de Feina, sino que es cobreixen amb el “boca-orella”. És a dir, mitjançant la nostra xarxa de contactes. La raó és senzilla, avui en dia les empreses busquen candidats recomenats, perquè no tenen temps ni disponibilitat per valorar els 600 currículums que reben vía portals de feina i intenten economitzar els seus processos de selecció de personal.

Si com suggereix en un dels seus múltiples articles Yoriento, sobre el networking, fem una breu enquesta al nostre voltant preguntant com han trobat la seva darrera feina amics i coneguts, podrem comprobar que la majoria ho ha fet de manera més o menys directe a través d’aquests contactes personals. Altre gent però s’haurà quedat treballant a la mateixa empresa on van fer unes pràctiques etc. Però això no deixa de ser networking.

Del què es tracta és d’entrar al cercle, que et coneguin, que estiguis visible, de manera que augmenti la probabilitat de ser cridat per algun amic o conegut per a una oferta de feina.

Teixir una xarxa de contactes, o fer un bon networking laboral, no és una tasca difícil, no obstant, requereix una dosi de temps considerable. En aquest sentit les eines web 2.0 juguen un paper fonamental, oferint-nos unes possibilitats immillorables per ampliar la nostra xarxa d’amics, coneguts i saludats. Així tenim xarxes socials de caire professional com LinkedIn, Xing o Viadeo, i altres xarxes socials menys especialitzades com Facebook i Twitter que també han incorporat aplicacions, grups i utilitats que poden ajudar-nos en la recerca de feina.

Amb tot el què asseguren els experts, i prescindint de la “mala fama” que en aquest país encara sembla tenir això d’aconseguir feina a través d’un conegut, vaig tirar pel dret, i les primeres setmanes em vaig dedicar a disseminar el meu nou estat “d’aturada” a amics i coneguts, també a augmentar la meva presència en xarxes socials en les que encara no m’havia inscrit i en definitiva a “publicitar” que cerco feina i a fer-me “visible”.

La resposta -he de reconèixer- que ha estat molt positiva, qui més qui menys s’ha ofert per preguntar a contactes seus la possibilitat d’una oferta de feina, molts m’han demanat que els enviï el meu CV per fer-lo arribar a contactes que creuen podrien ajudar-me, ex professors del màster m’han obert les portes per introduïr el meu perfil a les empreses amb qui contacten… Encara res no ha fructificat, segurament no hi ha hagut temps, però el meu sentiment és d’enorme gratitut cap a tothom que ha sabut la meva nova situació. De debò.

Des d’aquí, si em llegiu, us en dono novament les gràcies i reitero el compromís de no decebreu’s als que heu donat la cara per mi.

Ara caldrà seguir fomentant els contactes, ampliar-los, i fer el seguiment dels CV’s enviats. Aquesta és una cursa de fons…

També s’hauran d’explotar altres tècniques de recerca de feina, que no per menys efectives, s’han de descartar. Com tot és una qüestió de PERSEVERAR

Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energía atómica: la voluntadAlbert Einstein (1879-1955)

Voluntad

Si piensas que no te atreves, no lo harás.

Si piensas que estás vencido, ya lo estás.

Si piensas que te gustaría ganar

pero que no puedes, no lo conseguirás.

Porqué en el mundo encontrarás que el éxito

empieza con la voluntad del hombre.

Todo se encuentra en el estado mental.

Porqué muchas carreras se han perdido

antes de haberse corrido,

y muchos cobardes han fracasado,

antes de haber empezado su trabajo.

Piensa en grande y tus hechos crecerán,

piensa en pequeño y quedarás atrás.

Piensa que puedes y podrás.

Todo se encuentra en el estado mental.

Si piensas que tienes ventaja, ya la tienes.

Tienes que pensar bien para levantarte.

Debes estar seguro de ti mismo,

antes de intentar ganar un premio.

La batalla de la vida no siempre la gana

la persona más fuerte o la más ligera,

porqué, tarde o temprano, la persona que gana,

es aquella que cree que puede hacerlo.

Ruyard Kipling

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.