“La semilla del talento crece con la formación y da frutos con la constancia.”
Amparo Díaz Llairó
Si el vostre temps a l’atur s’allarga, potser haureu observat que els vostres ànims fluctuen segons el dia, les esperances i mil altres paràmetres/excuses que volguem trobar-hi. Davant el desànim i sobretot en aquells dies en què ho engegaries tot a rodar procuro recordar i fer cas d’una frase que vaig llegir per primera vegada al blog de @Yoriento (el gran Alfonso Alcántara) i que posteriorment l’he vist en twitts i escoltada en conferències:
Te sientas como te sientas, haz lo que debes.
Procuro fer el què crec que he de fer independement del ànims del dia. De manera que les coses poden anar com vagin, però jo tinc la consciència de seguir aportant, sembrant dia a dia, com el sembrador que espera pacient que les llavors germinin i donin fruits…

Molt asenyades, com sempre, les teves reflexions… Això, sí, la frase de “Te sientas como te sientas, haz lo que debes” es tan encertada com difícil de portar a terme… sobre toto quant et sents malament!
Molts records!
Fas bé ja que crees un nou hàbit de conducta, i afermes la teva voluntat personal.
Gran bloc el teu Cristina. Inspirador i ple de contingut. Amb el teu permís, l’afegiria a la llista dels meus preferits al meu bloc.
Salut i gaudim dels reptes que la vida ens regala !
Doncs sí, hi han dies que ho engegaries tot a rodar… sobretot quan has enviat uns 400cv i no et truquen.. i passa una setmana i dues i tres i res… Hi havien dies en que pensava deixar-ho tot i marxar de voluntària en algun país exòtic… però no era viable ecònomicament.
)
Davant de l’adversitat ens hem d’esforçar per fer el millor que sàpiguem, per això mateix cada dia dedico unes horetes a enviar cv… Sembro, i qui sembra recull